BIBLIOTECA

dimecres, 14 de setembre de 2016

LA VIDA EN UNA AMPOLLA DE JORDI BAUCELLS


-Perdoni. No el vull molestar. Li puc fer una pregunta?
-Vostè dirà, però alci una mica la veu perquè el vidre és molt gruixut.
-Fa una estona que l’observo i no m’he pogut estar de preguntar-me – I preguntar-li ara a vostè, si m’ho permet - Què hi fa dins d’una ampolla de vidre? Que viu aquí?
-Be, si. Potser es pot dir així. De fet ja fa dos dies que hi sóc.
-I, es pot saber perquè? Veurà, és que resulta sorprenent veure un senyor com vostè vivint dins d’una ampolla de vidre transparent al bell mig d’una rotonda.
- Es que no vaig poder triar.

- Una llàstima. Amb aquelles ampolles de color blau elèctric que acostuma haver-hi als parcs, envoltades de parterres de flors. Jo les trobo precioses. I aquell blau, deixi’m que li digui, em sembla molt més elegant.
-Si, i tant! I, també més íntim. Te molta raó, però per les blaves hi ha llista d'espera, ja deu saber com va això. No n’hi havia cap més de disponible i es feia tard. I, amb les presses. Doncs ja ho veu.
-Ja l’entenc, ja. I, escolti. S’hi pensa quedar molt de temps encara?
-Com diu? Parli més fort perquè si no, no l’entenc!
-Que fins quan s’hi pensa quedar dins l’ampolla!
-Ah! Doncs miri jo ja voldria ser fora.
-Vaja! Però, si vol ser fora, com és que és dins?
-Doncs resulta que és ara que sóc dins que vull ser fora, però abans, quan era fora, el que volia era ser dins. Es complicat oi?
-No, si no n’és de complicat. Però es absurd. Si el que vol es ser fora, no entenc perquè encara es dins?
-Si, jo també m’ho pregunto, però es que no sé com fer-ho per ser fora. Per això encara sóc dins.
-Si m’ho permet, jo diria que vostè pateix un marcat dèficit verbal. Fóra bo que el veiés un professional com més aviat millor.
-Que vol dir?
-No s’espanti, potser encara té solució. Es fan implants...
-No entenc que diu que em passa però sí que m’està espantant.
-M’explicaré. Vostè parla de “ser dins” i de “ser fora”.
-Si, l’etern dilema. Els humans i les nostres contradiccions!
-Deixis de dilemes. Pot estar segur que tan sols amb aquests dos conceptes no resoldrà el seu problema.
-Doncs ja em dirà què puc fer. Sóc dins, quan em deleixo per ser fora. És l’únic que m’importa.
-Ho veu? És el que li deia, dèficit verbal. Li manquen dos verbs. De moment no sembla greu, però es tracta de dos verbs molt importants! Vitals!
-Que a mi em falten dos verbs? Quins verbs? Però de què parla?
-Ho entendrà de seguida. Miri, no pot ser fora sense sortir i no pot ser dins sense entrar. Ho entén això? Vostè no conjuga el verb “Sortir” ni el verb “Entrar” I és per aquest motiu que no ho resol.
-Home, vist així.
-És que no es pot veure de cap altra manera. Si quan és dins vol ser fora, surti fora i ja no serà dins. Per ser fora ha de “sortir”, així com per ser dins ha de “entrar.” Conjugui amic, conjugui! Ai! Els verbs! Els verbs hi son per això, per a ser conjugats degudament. Els verbs son l’acció!
-Be, potser té raó. El veig molt convençut.
-Faci’m cas. Sé de què parlo.
-Doncs encara bo que sóc dins, perquè, si el que vull és ser fora, i l’única manera de ser fora es sortint, si no fos dins no podria sortir i, llavors, mai no podria ser fora, que és on vull ser. Resulta angoixant només de pensar-ho!
-Vaja! Ja veig que ho ha entès. No sap com me n’alegro.
-Gracies m’ha ajudat molt.
-Doncs, au! A conjugar s’ha dit. Sap que? Potser demà mateix, si vostè deixa l’ampolla lliure, hi entraré jo. A veure si així surto una mica. Sempre m’ho diuen a la feina:” Has de sortir més.” En fi, senyor meu. Passi-ho be, i vagi a veure un professional abans no sigui massa tard.
-Si, moltes gracies. Ho faré tan aviat com sigui fora. Que tingui un bon dia.
- Ànims. Ja veurà com se’n surt.
Jordi Baucells – Agost de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONTINUA AQUESTA HISTÒRIA