BIBLIOTECA

dimecres, 16 de desembre de 2015

VILADOMS, LA DONA DE NEGRE


Havia estat com nedar contra corrent, en aquests temps de desprestigi dels polítics, ell havia demanat el carnet. El seu era un partit minoritari, tan sostenible i políticament correcte que s'adreçava a la concurrència amb un "companyes i companys", refusava els locals sense accés per a minusvàlids, permetia l'entrada als gossos-guia i tenia, gairebé en plantilla, una intèrpret en llengua de signes.
En el primer míting ja s'hi va fixar, duia el cabell ros recollit en un monyet, pantalons negres ajustats i samarreta amb màniga tres quarts del mateix color. Un look per no distreure el personal del missatge que traduïen les seves mans. Ell, però, no podia deixar de mirar també aquells llavis molsuts i ben dibuixats que modulaven sense so advertiments sobre canvi climàtic, reivindicacions pel dret universal a un habitatge digne i propostes per a eradicar la violència domèstica. I aquells ulls, d'un blau pur, mirant un punt indeterminat de la sala amb la certesa de què ningú la comprenia.
Se situava sempre a l'esquerra de la fila quatre, tant si hi havia cadires com si l'acte era en una plaça a peu dret, per observar-la amb discreció. Darrerament, però, potser perquè estava més pendent de les fines mans amb dits de pianista que de les paraules dels ponents, no comprenia res dels plantejaments del seu partit. Que si sí, però no; que si no, però sí... Els discursos se li feien cada vegada més ambigus i enrevessats.



No podia perdre més el temps, havia de fer-ho ja! Va trobar uns vídeos amb els tutorials. Va cercar la data del proper míting. I, allà, assenyalant-se primer a si mateix, va creuar els braços amb les mans planes damunt el pit, com si s'abracés; després, va dirigir el dit índex des del seu pit cap endavant, cap a la noia de negre.
Els ulls d'un blau pur van deixar de mirar el punt indeterminat de la sala i, fixant-se en ell i només en ell, les mans de pianista van fer eco dels seus signes. 

Ja podia esparracar sense recança el carnet del partit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONTINUA AQUESTA HISTÒRIA