BIBLIOTECA

dijous, 12 de març de 2015

OVIDI MONTLLOR CANTA UN POEMA DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS


ELS AMANTS

"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit. 
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. 
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses. 
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor 
i rodolem per terra entre abraços i besos. 
No comprenem l'amor com un costum amable, 
com un costum pacífic de compliment i teles. 
Es desperta, de sobte, com un vell huracà, 
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. 
Jo desitjava, a voltes, un amor educat 
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, 
ara un muscle i després el peçó d'una orella. 
El nostre amor és un amor brusc i salvatge, 
i tenim l'enyorança amarga de la terra, 
d'anar a rebolcons entre besos i arraps. 
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. 
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. 
'Les Estances' de Riba i les 'Rimas' de Bécquer. 
Després, tombats en terra de qualsevol manera, 
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, 
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres, 
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs." 

1 comentari:

CONTINUA AQUESTA HISTÒRIA