BIBLIOTECA

divendres, 25 d’octubre de 2013

DIA DE DIFUNTS O TOTS SANTS

La festa de Tot Sants en una societat urbana com la nostra sembla cada dia menys adequada. Per a nosaltres la mort no és un fet integrat en la vida, i una festa com la de Tot Sants es converteix, cada cop més, en una qüestió quasi tètrica. Per entendre millor l’origen d’aquesta festa cal canviar, encara que sigui un moment, de mentalitat i plantejar-se la vida des d’un altre aspecte. La següent cita de “L’origen de la festa de Tot Sants i de Difunts” de Dolors Llopart explica molt bé el punt de vista per entendre aquesta diada:
“Avui ens poden semblar una mica tètrics i fins i tot de mal gust aquests costums, però hem de pensar que aquesta relació vius-morts no era pas viscuda inicialment com a trista sinó com a plena de joia i de felicitat. Quan l’home viu en una societat integrada –és a dir una societat on la norma és present en tot els actes- mai no es manifesta com un individu solitari sinó que es manifesta com un element més que forma part d’un tot: el conjunt d’homes –del passat, del present i del futur- d’aquella societat.”
En algunes societats anteriors a la nostra cultura occidental urbana, com per exemple la romana, el culte als avantpassats era una cosa normal. Se’ls recordava i se’ls integrava en la vida quotidiana. A partir d’aquelles velles tradicions, i amb la incorporació a la tradició catòlica, aquest costum de la festa dels morts ha perdurat fins els nostres dies.


HISTÒRIES DE POR VORA EL FOC
¿Com aquella antiga tradició de recordar i tenir presents als morts pot haver evolucionat cap a les històries de por dels contes i de les pel·lícules actuals? En un dia com el de Tot Sants a moltes poblacions s’encenia el foc o es deixava menjar per tal que les ànimes dels difunts tornessin a compartir la vida familiar. Era una nit on els morts en general tornaven d’una manera o altra. No és estrany que els fantasmes de persones que ja feien por en vida o les històries associades a les morts violentes o sobtades fessin que aquella nit tingués ben aviat una component de por. I d’una por força arrelada a l’interior nostre. Per explicar-ho millor faré servir un altre cop una cita, en aquest cas del llibre “Tradicions,, mites i creences dels catalans” de Xavier Fabregas:
“No tots els morts ofereixen la mateixa perillositat. El qui mort vell i de malaltia sembla que s’ha anat desprenent de mica en mica del seu anhel vital, i per tant no sentirà amb gaire força la temptació de tornar; en canvi els qui moren d’accident i, sobretot, els qui han estat occits no s’avenen amb facilitat a romandre al reialme dels morts i provaran de tornar a la comunitat de la qual han estat arrancats amb violència i d’una manera impensada. Hi ha comunitats primitives que davant d’un fet d’aquesta mena aixequen el poblat i emprenen una marxa plena de precaucions, a fi de desorientar l’ànima del revenant i fer-se fonedissos.”
La paraula revenenat que fa servir el text és un terme francès per al·ludir a les ànimes dels morts que visiten el món dels vius sense el seu embolcall corpori, són els qui retornen.
Hi ha infinitat d’històries de por o de llegendes associades al retorn dels morts aquella nit. En citaré un parell a mode d’exemple agafades del Costumari Català de Joan Amades:
“Els nostres avis creien que la nit d’avui, després del toc d’oració, hom no havia d’anar pel carrer, per tal de no trobar-se amb les ànimes dels difunts que s’encaminaven vers les cases on residien quan eren vius, amb la fi de passar aquesta nit al recer familiar.”
“Hom creu que mentre toquen les campanes de difunts hom no pot mirar-se per res al mirall, perquè el qui ho fa es torna calavera. Es conten diversos casos de dones que s’hi ha mirat i al moment s’han convertit en esquelets, amb no poc esglai dels familiars”.

UNA POSSIBLE EXPLICACIÓ PELS PANELLETS, LES CASTANYES I EL VI DOLÇ
Quan busquem explicacions sobre les tradicions gastronòmiques sovint es troben camins diferents. En el llibre citat anteriorment, “L’origen de la festa de Tot Sants i de Difunts”, es dóna una possible explicació tant sobre l’origen dels panellets, com del costum de menjar castanyes i fruites seques amb vi dolç.
Segons explica, a missa major s’hi feien ofrenes i s’hi beneïen pans i coques fets per les famílies. Aquests dolços es portaven a casa i es repartien entre tots els membres de la família per participar tots de la benedicció. Com passa sovint hi trobem una llegenda associada, que deia que si algun membre de la família no menjava d’aquest pa hi hauria alguna ànima del purgatori sense salvació.
Per explicar les castanyes i el vi, cal dir que la nit de Tot Sants els campaners havien de tocar a difunts tota la nit, perquè ningú no s’oblidés de resar per les ànimes. Com diu el llibre, “els veïns agraïts – o potser tips de sentir-los- cap a la mitjanit els portaven fruites seques, algunes galetes o dolços i vi blanc”. Potser aquesta tradició va passar dels campaners a la resta de la població i es va convertir en la festa gastronòmica actual que aprofita totes les fruites del temps i el vi nou fruit de les veremes recents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONTINUA AQUESTA HISTÒRIA